ICV registra 82 esmenes territorials per més de 1.000 milions d'euros en projectes per a Catalunya

El grup parlamentari d'ICV al Congrés dels Diputats ha registrat aquest dilluns 82 esmenes parcials als pressupostos generals de l'Estat que reclamen inversions de més de 1.000 milions d'euros per a Catalunya en actuacions per a la rehabilitació mediambiental i la millora d'enllaços viaris i ferroviaris. Destaquen diverses esmenes que reclamen obres concretes per a la recuperació del litoral català i d'altres que aposten perquè se suprimeixi dels pressupostos les partides destinades al cinturó litoral i diversos trams de l'Eix Pirinenc. ICV se suma a una esmena conjunta de tots els grups de l'oposició (excepte PNB i CC) que insta el govern espanyol a descongelar les pensions.  

Els republicans presenten una bateria d'esmenes per a tots els territoris d'entre les què destaca la proposta perquè l'Estat transfereixi 200 milions d'euros a les CCAA per al fons de la Xarxa Natura 2000. En aquest mateix capítol de Medi Ambient, ICV incorpora una esmena per destinar 20 milions d'euros al foment de les pastures per afavorir la previsió d'incendis, i una de 100 milions d'euros per a un fons per a l'aplicació de plans contra el canvi climàtic.

També en l'apartat general, els ecosocialistes presenten una esmena perquè l'Estat destini 200 milions d'euros al finançament d'infraestructures per a la gestió sostenible dels residus, i 97 milions més per a la signatura d'un conveni amb la Generalitat per finançar infraerstructures per a la protecció del Medi Ambient. També 435 milions per al finançament d'infraestructures del cicle de l'aigua, i 100 milions d'euros per a un fons comú de prevenció d'incendis, a més 500.000 euros a convenis per a la prevenció i control de les meduses en aigües litorals,

Demarcació de Girona

A la demarcació de Girona ICV també reclama a l'executiu espanyol que dugui a terme els tràmits necessaris per incorporar l'antic terreny militar a Punta Milà, a Torroella de Montgrí, al Domini Púlic Marítim Terrestre, i que destini 100.000 euros a noves infraestructures i béns destinats a l'ús general de la Reserva de les Illes Formigues.

A més, vol que s'inverteixin 500.000 euros a la regeneració de les dunes de les platges de Sant Pere Pescador. S'hi afegeix una esmena de 500.000 euros per a l'ordenació d'accessos i recuperació de dines al paratge de Rubina de Castelló d'Empúries i 100.000 euros per a l'enrunament de la urbanització La Platera de Torroella de Motgrí. En aquest mateix capítol de Medi Ambient, els ecosocialistes volen que l'Estat destini 100.000 euros a fer desaparèixer les edificacions de Ràdio Liberty de Pals.

En infraestructures, ICV reclama 500.000 euros per als estudis d'adaptació del tren-tranvia a l'àrea de Girona, i 500.000 euros més per a l'enrunament del viaducte del tren a Girona

Demarcació de Lleida

A la demarcació de Lleida els ecosocialistes també reclamen 1 milió d'euros per a un centre d'interpretació de la biodiversitat del sistema Segarra-Garrigues i un altre milió a la reposició d'infraestructures i béns per a l'ús general del camí natural del Segre. S'hi afegeix una altra esmena que reclama un milió per adequar el camí natural de Sant Llorenç de Montgai, i una altra per 1,5 milions per a l'adequació ambiental dels rius Nere i Valira.

En infraestructures els ecosocialistes reclamen 10 milions d'euros per al soterrament del tren a la població de Sant Guim, a La Segarra i 500.000 euros més per a un estudi d'adaptació del tren i el tranvia.

Barcelona i Comarques Centrals

Una de les esmenes dels ecosocialistes reclama 1,5 milions d'euros per a la recuperació ambiental de la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú (Garraf). A Vilafranca del Penedès els republicans reclamen 1 milió d'euros per a la millora de la cobertura de les vies del TAV

Tarragona i Terres de l'Ebre

A la demarcació de Tarragona ICV reclama 10 milions d'euros per a la inversió en infraestructures i béns destinats a l'ús general de la zona dels Muntanyans, a Torredembarra (Tarragonès). També reclamen 4 milions d'euros per a l'aplicació del conveni d'Estocolm a les comarques de Tarragona. A més, insten l'Estat a invertir 1 milió d'euros a inversió en barreres sonores a Cunit i Calafell

A les Terres de l'Ebre ICV reclama 500.000 euros per a la signatura d'un conveni amb la Generalitat per a la prevenció i eradicació del musclo zebra. En infraestructures ferroviàries, ICV reclama 500.000 euros per a un estudi sobre l'adequació del tren i el tranvia

Supressió de partides

Els ecosocialistes reclamen que desapareguin dels pressupostos diverses partides vinculades a la construcció de carreteres a Catalunya, en especial les del cinturó litoral i el desdoblament de l'Eix Pirinenc entre Olot i Ripoll i Llançà i Figueres. També reclamen la supressió de les partides destinades als trams Cabanelles-Besalú i Figueres-Cabanelles de l'A-26; els trams Terrassa-Granollers, Altafulla-Vilafranca i Vilafranca Abrera de l'A-7; i els trams des d'Abreera a Terrassa de la B-40.

ACN

Iniciativa creu que Montilla es rendeix a CiU

L'anunci de Montilla de no repetir el tripartit no va agradar a Joan Herrera.

Pel candidat d'ICV, Joan Herrera, que Montilla, no vulgui repetir el tripartit indica que s'ha rendit a CiU: 'O les esquerres governen d'una manera plural o qui governarà serà Convergència i Unió.' Els militants d'Iniciativa, va continuar Herrera, no es 'rendeixen ni es resignen a un canvi de govern que afavoreixi les dretes'. En opinió seva, un pacte entre els partits d'esquerres al parlament és la única via per a impedir que Convergència i Unió torni a governar set anys d'haver perdut el govern.

Font: VILAWEB

Joan Herrera reclama un canvi de paradigma en la presentació del seu llibre "Economia i Ecologia"

“Cal nedar contra corrent per canviar el signe dels temps” ha afirmat Joan Herrera, cap de llista d’ICV-EUiA, en l’acte de presentació a Tarragona del seu llibre Economia i Ecologia, que recull les reflexions del dirigent ecosocialista al voltant de la crisi i la necessitat d’un canvi de paradigma. Han acompanyat a Joan Herrera la cap de llista per Tarragona, Hortènsia Grau, juntament amb Joan Coscubiela, anterior secretati general de CCOO i Matias Vives, dirigent històric d’ICV del Camp de Tarragona.

Herrera ha explicat que ens veiem abocats a fer front a tres crisis: econòmica, ambiental i energètica. A la fallida de l’economia de casino que estem vivint s’afegeix el canvi climàtic i la previsible pujada de preus del petroli perquè comencen acabar-se les reserves. Per superar aquests reptes, Herrera considera que cal desmuntar tòpics i lluitar contra “l’ideologisme barat dels neoliberals” que ens han dut a la crisi i ara pretenen dictar-nos les seves polítiques, quan ja s’ha demostrat que no serveixen per superar els problemes actuals ni per garantir el benestar de les persones. El secretari general d’ICV afirma en el seu llibre que l’ecologisme té la suficient capacitat transformadora per posar en marxa un model alternatiu, basat en l’economia verda i la sostenibilitat. 

Hortènsia Grau, per la seva banda, ha remarcat el fet que les propostes ecosocialistes “combinen el local amb el global” i ha insistit en la necessitat de seguir lluitat contra els elements que amenacen el territori, com ara el projecte de cementiri nuclear a Ascó.

Hortènsia Grau presenta en nom d'ICV al.legacions per a millorar el projecte de TRAMCAMP

ICV considera que, malgrat hi hagi opinions empresarials en contra que reprodueixen punts de vista procedents del sector del transport privat, el Tramcamp és plenament viable i respon a les necessitats de comunicació i mobilitat dels ciutadans i ciutadanes de l’àrea urbana del Camp de Tarragona.

Hortènsia Grau, en nom d’ICV del Camp de Tarragona, ha presentat un escrit d’al·legacions en el marc del procés d’informació pública de l’estudi informatiu “Implantació d’un sistema tramviari al Camp de Tarragona”, amb l’objectiu de millorar el projecte i fer-lo competitiu en freqüència i temps de recorregut respecte altres sistemes de transport i els vehicles privats.

ICV considera que, malgrat hi hagi opinions empresarials en contra que reprodueixen punts de vista procedents del sector del transport privat, el Tramcamp és plenament viable i respon a les necessitats de comunicació i mobilitat dels ciutadans i ciutadanes de l’àrea urbana del Camp de Tarragona.

Es reprodueix, a continuació, l’escrit d’al·legacions.

      

CONSIDERACIONS

En primer lloc, assenyalar que ICV es felicita per la realització de l’estudi informatiu sobre la implantació d’un sistema tramviari al Camp  de Tarragona. La realització del Tramcamp ha estat una reivindicació reiterada d’ICV des de la dècada dels 80 del segle passat, i no pas per caprici: sabem que la magnitud i distribució de la població al Camp i les relacions de mobilitat que s’hi donen configuren un marc adient per a la solució tramviària que es proposa. El TramCamp donarà resposta a una part important de les necessitats de mobilitat d’aquesta àrea, i ha de ser una peça clau en la millora del servei de transport públic del Camp, avui amb uns índex d’utilització molt reduïts i en determinats casos propers a la marginalitat. El TramCamp està cridat a resoldre les desigualtats actuals entre els ciutadans que es desplacen en cotxe i els que ho fan en transport públic.

No ens plantegem el TramCamp com una peça aïllada sinó com una part del sistema integral de transport públic de l’àrea. Proposarem per tant reforçar la connectivitat  amb la resta de transport públic tant urbà com interurbà, especialment al que respon a les necessitats de mobilitat quotidiana. El TramCamp ha de ser competitiu en freqüència i temps de recorregut, adoptant les característiques necessàries per a ser un autèntica alternativa al vehicle privat. Per tant, les primeres al·legacions que presentem tenen per objectiu reduir els temps de recorregut i fer més atractiu el TramCamp per als seus usuaris potencials.

No entenem el TramCamp com a substitut de res, sinó com a component d’un sistema desenvolupat de transport públic. Per aquest motiu, proposem la configuració simultània del TramCamp i del nucli de rodalies ferroviàries del Camp de Tarragona i de les seves interconnexions; de forma que sigui evident que la millora de disponibilitat de transport públic és per al conjunt de les comarques del Camp (Alt i Baix Camp, Baix Penedès, Conca, Priorat, Tarragonès). Per tant, considerem imprescindible la planificació, l’explicació pública  i execució conjunta i coordinada d’aquestes dues millores, potenciant la seva intermodalitat amb la resta del transport públic.

El TramCamp no ha d’eliminar cap sistema de transport públic existent actualment que no sigui redundant i de pitjor qualitat. Proposem per tant el manteniment de la traça ferroviària actual amb la creació de l’estació de ferrocarril de Bellisens (nou punt de centralitat: universitat, hospital, tecnoparc...), plantejant el tram entre Vila-seca i Reus en termes de sinó com a coexistència (tercer carril o traçat paral·lel) i no de substitució de la línia fèrria actual

 

Finalment, assenyalar que el TramCamp ha de constituir un element de vertebració urbana en els trams que ja han iniciat la seva transformació urbana.

 

Per tots aquests motius, es formulen les següents

 

 AL·LEGACIONS

1.-  Preveure la utilització pel TramCamp de la traça del ferrocarril convencional en el tram entre Vila-seca i Tarragona, mitjançant tercer carril a la infraestructura actual, sigui per l’antiga via de Tortosa o la de Reus. Aquesta opció permetrà donar servei directe i a curt termini (sense esperar a disposar de la plataforma dels barris de ponent de Tarragona) fins a l’actual estació de Tarragona, i millorar notablement els temps de viatge previstos pel TramCamp entre Cambrils i Tarragona (42 minuts), ja que seria directe entre Tarragona i Vila-seca/Port Aventura.

2.- Millorar la intermodalitat entre el bus, Renfe/Adif i el TramCamp en les etapes successives del projecte:

2a.- Plantejar la tramitació, construcció i explotació del TramCamp de forma coordinada i simultània a la posta en marxa del servei de rodalies del Camp de Tarragona previst al Pla de Transport de Viatgers de Catalunya, amb incorporació de noves estacions a Creixell, Tarragona-Nord, Bellisens; construcció de la variant de Picamoixons, introducció del servei per freqüència cadenciada, etc. Aquestes actuacions convé plantejar-les com un conjunt que no només millora la connectivitat de l’àrea central del Camp sinó de totes les comarques de Camp de Tarragona.

2b.- Incloure en l’estudi d’ubicació de les parades la possibilitat de connexió immediata amb la xarxa d’aportació (autobús urbà o interurbà) i de P+R.

2c.- Prolongar el tramvia des de la Plaça Imperial Tàrraco fins a l’actual estació de Renfe/Adif, pel carrer Pere Martell, que permetrà a més donar servei a l’àrea de Tàrraco Arena i el Serrallo.

2d.- Incorporar un intercanviador entre el TramCamp, el ferrocarril  convencional, i el bus urbà i interurbà a Bellisens, en una zona que s’està configurant com una nova centralitat de la ciutat de Reus (universitats, nou hospital, proximitat al centre de Reus pel sud) i que per la que ja passa el tren.

2e.- Modificar la connexió entre les dues línies del tramvia a la zona de l’estació de Vila-seca, de forma que aquest punt d’intermodalitat estigui inclòs tant en el recorregut Cambrils-Reus (que ja ho està) com en el Cambrils-Tarragona (en que no hi és)

3.- No condicionar l'accés del TramCamp entre Vila-seca i Reus al desviament de la infraestructura d'Adif/Renfe. La proposta de l’estudi informatiu impossibilita la construcció de l’intercanviador a Bellisens i endarrereix sine die la important connexió entre Reus i el front marítim. Per tant considerem imprescindible resoldre aquest tram bé sigui per infraestructura compartida (tercer carril), bé sigui mitjançant un traçat paral·lel en el tram Vila-seca-Bellisens. Proposem, a  més, la incorporació d’una parada per a donar servei al barri de la Plana (Vila-seca)

4.- Integrar en major mesura els barris de Ponent de Tarragona i incorporar l’accés al Campus de Sescelades. 

4a.- La  implantació del tramvia ha de permetre una major connectivitat entre els barris de Ponent de la ciutat de Tarragona (amb una població que supera les 35.000 persones) i el centre de la ciutat de Tarragona. Per això creiem més interessant construir la nova línia de tramvia per l'interior de Torreforta, Campclar i Bonavista que no passar-hi tangencialment per la T-11. Aquest projecte formaria part d'un pla de millora d’aquests barris, associant urbanisme i mobilitat.  

4b.- El Campus de Sescelades de la URV configura un punt de mobilitat obligada que no pot quedar al marge del sistema que s’està dissenyant. Es proposa per tant la inclusió a l’estudi d’un ramal de la Plaça de les Corts Catalanes (Tarragona) fins al Campus de Sescelades, permetent la creació d’un potent eix urbà directe de l’estació de Renfe/Adif de Tarragona fins a la universitat, i un adequat servei des la resta de poblacions, sigui directament, sigui mitjançant transbordament a la Plaça de les Corts Catalanes.

5.- Simplificar la connexió entre l'Aeroport de Reus i l'estació del Corredor Mediterrani. Entenem que és més òptim situar la connexió entre aquests dos nodes de transport dins de a línia general Tarragona-Reus que construir un petit ramal de baixa freqüència de pas. S'estalviarien quilòmetres de nova línia i se simplificaria l'explotació, tot incrementant la utilitat general del sistema. Per fer-ho caldria travessar les pistes de l'Aeroport amb un túnel transversal. Així s'estalviaria el transbordament forçat des de Tarragona o Reus fins l'Aeroport, i es reduiria a un sol transbordament el recorregut cap a Vila-Seca, Salou o Cambrils.

6.- Redifinir els trams en traça ferroviària convencional cap a traça tramviària en aquells trams en que s’hagi iniciat el procés de transformació urbanística o en que sigui previsible el seu inici a curt termini, d’acord amb els criteris exposats pels ajuntaments costaners.

Joan Herrera alerta del discurs del PP català sobre immigració perquè està "copiant" les propostes de l'extrema dreta

El candidat ecosocialista, Joan Herrera, celebra a l'Hospitalet de Llobregat el Dia de la Independència dels Pobles Llatinoamericans amb una festa sota el lema "Contra el racisme, som un sol poble"

El secretari general i cap de llista d’ICV-EUiA a les eleccions al Parlament, Joan Herrera, ha criticat durament avui el PP de Catalunya per "intentar guanyar quatre vots a canvi de retallar drets a les persones immigrades". Herrera ha subratllat que "amb aquestes coses no es juguen" perquè "no es pot tolerar que des del PP català estiguin especulant amb un model de país segregat on hi ha hagi nens i nenes que no puguin anar a l'escola o a al metge". Per a Herrera, "això és el que proposa Sánchez-Camacho, un model inhumà de convivència, de segregació i que intenta condemnar aquestes persones a la marginació".

"Des d'ICV condemnem enèrgicament l'actitud de Sánchez-Camacho, que és una actitud inacceptable i intolerable, amb un discurs que vol competir amb les plataformes més extremes i acaba copiant les seves propostes per acabar fent les propostes d'un partit d'extrema dreta", ha assegurat Herrera, que ha emplaçat les forces polítiques catalanes que davant "aquest país que ha canviat tant, amb nouvinguts" a pactar un model per sortir de la crisi de "manera cohesionada, no segregada".

Herrera ha recordat que els partits catalans van signar un Pacte Nacional per la Immigració que "s'està incomplint" per part de la resta de partits catalans i per aquest motiu ha fet una crida a convocar el Pacte per evitar que ningú pugui fer discursos xenòfobs ja que el Pacte Nacional per la Immigració diu que "no s'utilitzarà la immigració com a arma electoral".

"Però més enllà dels pactes el que cal és una actitud bel.ligerant contra els discursos xenòfobs", ha insistit Herrera, que ha emplaçat PSC i ERC que "diguin prou a Sánchez-Camacho que és capaç de dir que els immigrants tenen més drets que els catalans". "Aquesta senyora està traspassant tots els límits i sembla que ens vulgui transportar al model de l'extrema dreta". "Hi ha qui prefereix deixar els drets de banda per guanyar vots, i ICV mai canviarà drets per vots", ha insistit Herrera, que ha advertit que el "discurs dur contra la immigració" l'acabin fent altres partits a més del PPC.

En roda de premsa durant la celebració en un pavelló esportiu de l'Hospitalet del Llobregat del Dia de la Independència dels Pobles Llatinoamericans, sota el lema "Contra el racisme, som un sol poble", Herrera ha recordat que "mentre alguns rememoren avui el descobriment d'Amèrica altres com ICV rememoren la independència de molts països llatinoamericans d'Espanya".

Herrera, acompanyat de Lluís Esteve, responsable de l'àmbit de Migració i Ciutadania d'ICV, s'ha dirigit al col.lectiu de llatinoamericans que han assistit a la festa tot recordant que Catalunya ha estat tradicionalment terra d'acollida i d'integració i els ha assegurat que ICV "mai canviarà drets per vots". També s'ha fet un minut de silenci en record del sindicalista Simón Rosado, mort ahir als 53 anys d'edat.

José Montilla, a la desfilada: "No és la millor opció, però allà ell"
D'altra banda, sobre l'assistència de José Montilla aquest matí a la desfilada militar del 12-O a Madrid, Herrera ha assenyalat que el 12-0 ICV ha estat a l'Hospitalet de Llobregat amb ciutadans llatinoamericans residents a Catalunya que celebren el bicentenari de la independència de mols països americans d'Espanya.

"Jo no trobo raonable amb el que ha passat aquest any, amb la sentència duríssima del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que hàgim d'anar a una desfilada militar a Madrid quan hi ha tanta distància després de la sentència i hem d'evidenciar aquesta distància", ha assegurat Herrera, que ha afegit que no creia que fos "la millor opció" però "allà ell s'hi vol anar".

Joan Herrera demana situar el conflicte "amb Espanya i no entre les formacions catalanes"

El candidat ecosocialista situa l'absolució d'un Estat propi dins un Estat plurinacional com l'objectiu de la seva formació política en el full de ruta nacional en el cicle de conferències d'Òmnium

El candidat d'ICV-EUiA a les pròximes eleccions catalanes, Joan Herrera, ha demanat avui a la resta de formacions polítiques deixar de competir pel que fa als fulls de ruta de cadascuna de les formacions després de la sentència "El problema que tenim avui és que el conflicte l'hem de situar entre Catalunya i Espanya i no dins de la societat catalana. Hi ha vegades que a Catalunya tenim molta tendència en situar el conflicte entre nosaltres, i creiem que hem d'evitar l'autonomisme de curta volada i a la vegada pensar que en quatre dies ho podrem tenir tot sense tenir en compte la complexitat del país", ha dit Herrera en el marc de la seva intervenció inicial al cicle de conferències d'Òmnium. 

Herrera també ha criticat "la política de peix al cove elevada a la enèsima potència" d'Artur Mas amb la promesa del concert econòmic de la pròxima legislatura "que està molt bé però ens trobem que amb el concert econòmic modificant la LOFCA és per cinc anys perquè qualsevol Govern t'ho pot tombar". Herrera ha desgranat el full de ruta de la seva formació després de la sentència de l'Estat de Catalunya, i en aquest sentit ha rebutjat l'associació directa que es fa amb l'exercici del dret a decidir i amb l'independència. "Per nosaltres el dret a decidir també té una lectura federal", ha dit Herrera alhora que ha indicat que en una consulta l'exercici del dret a decidir "ha de ser sobre la taula per poder anar amb més força a Espanya i dir que volem aquesta opció".

Herrera ha posat com a una unica condició en el seu full de ruta la cohesió social a més de la cohesió nacional. En aquest sentit Herrera ha anat una mica enllà i ha proposat un acord entre l'independentisme gradualista que sap que no es pot aconseguir la independència de forma immediata i el federalisme. "Jo se que existeix un independentisme gradualista que sap de la complexitat del país i el que crec és que avui els catalans que volen canviar la realitat i que coneixen el país que tenen", ha dit Herrera alhora que ha deixat clar que hem de fer "una proposta que es situi amb ambició, que trenqui l'imposició que ve del constitucional i que a la vegada ens permeti avançar de forma compartida i unitària". "Jo vull un país que avanci nacional però amb majories compartides", ha afegit Herrera.

Herrera ha qualificat de "possible" l'acord entre federalistes i independentistes gradualistes que saben que avui el país o pot votar per assolir la independència de cop. "Avui podem avançar de forma compartida? Podem evitar el parany de les temptacions que ens volen fer acceptar la sentència?", s'ha preguntat Herrera alhora que s'ha respost a si mateix que si. Per Herrera el límit d'aquest camí el marcaria "la voluntat del poble".

Presentació llibre Joan herrera a TGN 18 octubre

El proper 18 d'octubre el Joan Herrera presentarà a Tarragona el seu libre ECONOMIA I ECOLOGIA.
Serà a les 19 h a la llibreria La Capona de Tarragona, c/Gasòmetre 41.
Ho farà de la mà de la Hortènsia Grau, Maties Vives i Joan Coscubiela.
És un bon moment per a trobar-nos i compartir aquesta presentació a l'inici de la campanya de les properes eleccions.