dimecres, 14 de novembre de 2012

El PSC ja no pot ser el pal de paller de l’esquerra nacional

El candidat d’ICV-EUiA Joan Herrera té molt clar que Catalunya ha de convocar un referèndum la propera legislatura i que el resultat ha d’estar pactat amb l’Estat i la Unió Europea. L’ecosocialista també afirma que la UE està segrestada per les polítiques liberals de Merkel, i que el president Mas les celebra i les acata sense dir res. Des d'ICV-EUiA reivindiquen un projecte que garanteixi els drets socials i que eviti la exclusió social.

Totes les enquestes apunten a un increment d'ICV. Detecten l'entrada de vots d'antics socialistes?
Tenim molt bones expectatives. Els vots no són dels partits, són de les persones. Nosaltres no demanem a la gent que canviï d’idees, sinó de partit, el que les defensi millor. Pensem que hi ha molta gent indignada amb la situació actual que s’ha mobilitzat: els metges i metgesses, els “iaioflautes”, les dones, s’han fet vagues generals, s’han posat samarretes grogues... Esperem que les mobilitzacions socials es converteixin en articulació política.

Per què creu que el PSC té aquesta fuga de vots?

El principal problema del PSC és la falta de credibilitat en els eixos nacional i social, però també les polítiques socials del govern Zapatero, en especial per la reforma de la Constitució i la llei d’estabilitat pressupostària que prioritzava el pagament del deute públic, la reforma laboral o les retallades dels funcionaris. A més, la manca de credibilitat com a partit d’esquerres i com a partit catalanista.

A Catalunya hi ha moltes opcions d'esquerres. Massa esquerra per poc país?

Durant aquesta legislatura al Parlament s’ha demostrat que només hi ha hagut un partit, Iniciativa, que ha fet oposició a les polítiques de retallades. I al carrer una massa social d’esquerres mobilitzada per diferents causes. Per tant, el que cal per canviar les coses és reconvertir la mobilització social en vots. Cal més esquerra per un bon país.

Després de les eleccions s’ha de produir un acostament entre PSC i ERC?
En aquests moment a Catalunya es necessita un front contra les polítiques d’austeritat salvatge i de retallades, de Merkel, Rajoy i Mas. Aquest és el nostre objectiu, on ICV-EUiA és una part necessària, però no suficient.

Però fins ara no s’ha arribat a cap punt en comú. Massa personalismes?

L’esquerra és plural i és bo que sigui així.

Digui'm. Al seu entendre per què va fracassar el projecte del tripartit?

Per una banda, com a la resta de governs, el va afectar la crisi. També li va mancar capacitat de comunicació. Nosaltres reivindiquem el llegat del govern d’esquerres, i val a dir que el país ara està pitjor que fa dos anys. Només cal mirar les dades d’atur, educació, salut, pobresa...

Però es poden impulsar polítiques socials si no hi ha diners i si Europa obliga a aplicar una política d’austeritat?

Ens podem permetre una societat amb fractura social i exclusió? La solució és com es redistribueix la riquesa. Merkel proposa i Mas ho celebra i ho acata. El president s’ha passejat per tot Europa presumint de retallades. Mas actuaria de la mateixa manera, la prova és la supressió de l’impost de successions.

Molta gent no es creu que si vostès governessin no retallarien. De fet, el primer ministre francès, François Hollande, també ho deia i, al final, ha hagut de retallar...
Jo no estic d’acord amb Hollande, i de fet els Verds francesos i el Front d’Esquerres s’han oposat a la votació del Pacte Fiscal Europeu que marca els objectius de dèficit. Nosaltres defensem un canvi en les polítiques econòmiques de la UE. Dit això, és cert que Hollande fa caure el gruix de les retallades sobre els qui més tenen, amb impostos als rics o sigui que ja m’agradaria que, com a mínim, Artur Mas ho apliqués de manera similar.

Què en pensa del nou projecte polític que ha engegat Ernest Maragall?
Jo també comparteixo amb Ernest Maragall que el PSC ja no pot ser el pal de paller de l’esquerra nacional.

I podríem trobar un punt en comú entre la CUP i vostès?

Podríem trobar molts punts en comú. Per això és important el màxim d’unitat entre les forces que fan oposició a les polítiques neoliberals.

Creu que es convocarà el referèndum la pròxima legislatura?

Si és per nosaltres, sí. Però això dependrà de la voluntat de la composició del Parlament de Catalunya.

Per a vostè, què vol dir que Catalunya tingui un Estat propi?

L’Estat propi vol dir que a partir de la pròpia sobirania es pot establir una nova relació federal o confederal amb l’Estat o ser present directament a la UE.

S’ha de tenir la mà estesa amb Espanya?
La mà estesa sempre s’ha tingut, però ara és el moment de resoldre i desbloquejar la situació d’igual a igual.

Però si l’Estat no està d’acord a pactar, Catalunya ha de tirar pel dret?
Catalunya ha de fer la consulta, però sigui quin sigui el resultat s’haurà de pactar amb l’Estat i la Unió Europea.

Quines polítiques de cohesió social s’han de tenir en clau europea ?

El problema de la UE és que està segrestada per les polítiques neoliberals que comparteixen Merkel, Rajoy i Mas i cal definir un projecte compartit que garanteixi drets socials com la salut, l’educació i que evitin la exclusió social.

FONT: El Singular Digital

dimarts, 13 de novembre de 2012

Hortènsia Grau a Torredembarra

La diputada per ICV-EUiA Hortènsia Grau ha passat per Torredembarra, just acabar l'acte electoral a Altafulla. A la plaça de les Monges de Torredembarra hi teníem instal·lada una carpa informativa, on repartíem diversa informació de la campanya del 25N. Vàrem compartir diverses qüestions am l'Hortènsia, fent una especial menció de les temàtiques econòmiques i socials. També va tenir temps d'atendre una entrevista per OnaLaTorre, gràcies Sònia Ferrer. Esperem repetir l'experiència. Ara treballem per a fer un nou forat en l'agenda de l'Hortènsia Grau per tal de poder tractar temes amb més temps, i en un lloc més recollit.

dissabte, 10 de novembre de 2012

Acte públic d'ICV a Torredembarra

Acte públic d'ICV a TORREDEMBARRA
dilluns 12 de novembre
Carpa instal·lada en la Pl. de les Monges (Mn. Joaquim Boronat) durant tota la tarda
Hortènsia Grau
Diputada al Parlament de Catalunya hi intervindrà sobre les 19h

dilluns, 29 d’octubre de 2012

‘I tant si podem! Dret a decidir, sí. Drets socials també' lema de campanya d'ICV-EUiA

Joan Herrera presenta la campanya de la seva candidatura pel 25N i demana aconseguir amb els drets socials el mateix que s'ha aconseguit amb les aspiracions nacionals en pocs mesos

El candidat d'ICV-EUiA a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, Joan Herrera, ha presentat avui la campanya de la coalició fins el pròxim 25N pels comicis previstos al Parlament de Catalunya. "I tant si podem! Dret a decidir, sí. Drets socials també" és el lema que acompanyarà al candidat ecosocialista fins el pròxim 25 de novembre amb un intent d'assimilar els reptes i les fites nacionals a les socials.

D'aquesta manera, Herrera ha demanat  fer amb els drets socials que s'estan retallant el mateix que s'ha fet en els darrers pocs mesos amb les fites nacionals a partir del 11S. "En tant sols uns mesos em pogut comprovar com el dret a decidir passava de ser una meta gairebé impensable a ser una realitat possible en els propers anys", ha dit Herrera que ha indicat que si "podem decidir en relacions amb estat perque no podem decidir en relacio a tantes i tantes coses", en referència a donar-li la volta a la política de retallades en drets socials que està duent a terme el Govern de CiU amb el suport del PP.
I és que Herrera ha posat de relleu que el PP "diu que no es pot tocar res que tingui a veure ni amb l'Estat ni amb les polítiques econòmiques i el Govern d'Artur Mas diu que podem tocar les relacions amb l'Estat però que no podem tocar les relacions econòmiques". "Nosalters diem que si que es pot tot", ha afegit Herrera.
"I tant si podem", ha declinat Herrera utilitzant l'eslògan de campanya al mateix temps que ha explicat que CiU i PP ens diuen que no és possibe una alternativa a les seves polítiques d'austeritat i s'ha negat a acceptar aquesta premissa al mateix temps que ha declinat exemples de fites que es poden aconseguir en drets socials: "qüestionar el deute que ens ofega i començar per aclarir quina part és deute legítim, apostar per redistribuir la riquesa per créixer i exigir més a qui més té per reduir la pobresa i les desigualtats, dir-li als bancs que s'ha acabat el joc, que primer són les persones i que aquells qui són responsables s'han de seure davant de la justícia, aplicar la dació en pagament o garantir que la salut i l'educació seran un dret i no pas un negoci". "En definitiva, que podem decidir el nostre futur perquè som lliures", ha dit Herrera en el marc de la presentació de la campanya.
"Aquells que ens diguin que no podem estant mentint", ha assegurat Herrera que ha posat Islàndia com a exemple que les coses es poden fer i es poden fer diferent. "No acceptem ni el seu fracàs ni la seva recepta de la por", ha dit Herrera que ha explicat que el 25 de novembre decidim sobre tot això i ha dit que la coalició que ell encapçala "volem liderar una alternativa que reclama tots els drets, el de decidir davant l'Estat però també davant dels mercats". "Podem si ens sumem molta gent per aconseguir aquesta alternativa", ha dit Herrera.
La campanya, que estarà al carrer a partir del dia 9 quan es doni el tret de sortida a la campanya electoral per les eleccions al Parlament del pròxim 25 de novembre, constarà de 5.000 banderoles que estaran ubicades a 2.500 fanals i 1.700 pancartes i 20.000 cartells a més del recorregut que tindrà a la xarxa.
A més a més avui també s'ha activat la web del candidat - www.joanherrera.cat

dilluns, 26 de març de 2012

El que estem decidint és si ens deixem arrabassar drets sense dir ni piu, 29-M: si no és ara, ¿quan?

No exagero quan dic que estem en el pitjor moment i el més transcendental i delicat dels últims 25 anys. Per raons econòmiques, per la fractura social i també per la degradació democràtica i fins i tot moral. Després d'una crisi econòmica provocada per l'excés de desregulació financera, sembla que la solució només passa per debilitar més els serveis públics, com si el magre Estat del benestar del nostre país fos el gran culpable de tot.

Però el que ve és més del mateix, sense valorar que el dèficit és degut principalment a la caiguda d'ingressos i que les noves retallades l'única cosa que faran serà agreujar encara més aquesta situació, creant així més atur. Els governs miren cap a un altre costat quan els inspectors d'Hisenda expliquen que el 73% del frau prové d'empreses que guanyen més de sis milions d'euros a l'any: per cada euro de retallada en la funció pública es deixen de recaptar 60 cèntims, però s'opta per això, i com a conseqüència la crisi és l'argument per fer que l'accés a la salut i l'educació vagi en funció de la capacitat econòmica de cada un, fiant-ho tot a la bondat del mercat.

I la gran paradoxa és que l'atur, els més de cinc milions de persones que ara s'utilitzen com a escut per justificar la reforma laboral, és en realitat el gran oblidat dels nostres governs, tan obsessionats a contenir el dèficit. Fins i tot els Estats Units es permeten donar lliçons a la vella Europa de com sortir de la crisi.

L'últim pas de rosca que ens proposen és la contrareforma laboral amb l'objectiu d'aconseguir l'intercanvi de treballadors més cars per altres de més barats, i al seu torn encaminar-nos vertiginosament cap a un marc de relacions laborals que en lloc d'aconseguir una implicació més gran del treballador en produeixi l'absoluta submissió. Novament són indiferents les dades del detall comptable del PIB, en què les rendes empresarials superen per primera vegada les salarials en la culminació d'un prolongat retrocés dels salaris. I malgrat que el sentit comú, inclòs el dels sectors econòmics de l'economia productiva, aconsellaria més càrrega sobre els beneficis empresarials que no es reinverteixen. La proposta està feta a favor de l'empresa i l'economia curtes de mires, abocant-nos així a un escenari de disminucions salarials, una contracció més gran del consum i més conflictivitat social.

En aquest context es presenta la convocatòria d'una vaga general el 29 de març. Una vaga que es convoca contra una reforma laboral injusta, inútil i ineficaç, que en el temps que fa que s'aplica ha multiplicat els expedients d'extinció d'ocupació. Una vaga raonada i raonable. I una vaga que es convoca després de moltes retallades, i quan la perspectiva és continuar retallant.

I mentre les raons sobren per sumar-se a la vaga, al seu torn és una vaga amb escàs acompanyament mediàtic, i sobre la qual repeteix de manera insistent un doble argument. El primer de tots discuteix la utilitat de la convocatòria. El segon -es diu o s'insinua- és la por que avui recorre els centres de treball. Por i inutilitat són les raons que s'utilitzen per noquejar la indignació i fer que aquesta no germini en oposició a les polítiques que s'estan fent.

Però la millor manera de respondre a aquests arguments és entendre que la vaga és el millor instrument per dir que la ciutadania no donarà un xec en blanc a la continuïtat d'aquestes polítiques. Per vèncer les pors i demostrar la seva utilitat, la vaga ha de poder expressar-se de diferents maneres. Una vaga social del segle XXI. Una gran mobilització de la qual també siguin part activa els aturats, els jubilats, els estudiants, els precaris, els autònoms. Una vaga social en la qual participar sigui no anar a treballar, però també deixar de consumir, mobilitzar-se, reduir o evitar desplaçaments, consumir menys electricitat. Una vaga que expressi la dignitat de la gent a través de la reivindicació dels nostres drets. Un moment per dir que no estem ni vençuts ni resignats. I una vaga per dir no a la reforma laboral i a les retallades, però també per dir a la inversió en educació, en salut i a la consegüent creació de llocs de treball per donar assistència pública i ampliar l'Estat del benestar, al dret a la vivenda i per la dació en pagament. Una vaga com a instrument per fer rectificar.

Es creu que els drets que avui tenim han estat una concessió graciosa que ens van atorgar temps enrere. El que avui ens hi juguem és si els drets que van aconseguir mares, pares o avis ens els deixem arrabassar per a nosaltres i per a les generacions que vindran. Estem decidint si ho fem sense ni dir ni piu. I ens hi juguem una cosa més encara. Si la sortida de la crisi es construirà sobre uns fonaments d'una societat dualitzada o sobre un país basat en valors tan antics i tan actuals com la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Per això em pregunto, si no és ara, el 29 de març d'aquest 2012, si no és ara, ¿quan hem d'anar a una vaga general?

Joan Herrera
Secretari general d'ICV.

dilluns, 5 de març de 2012

El Parlament aprova, a proposta d’ICV-EUiA, acabar amb el doble cànon de l’aigua al Camp de Tarragona


Hortènsia Grau aconsegueix que els ciutadans de les nostres comarques no paguin més que els de la resta de Catalunya

La comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament ha adoptat aquest matí per unanimitat una proposta de resolució d’Hortènsia Grau que insta el govern a “l’equiparació dels tributs de l’aigua del Camp de Tarragona amb els de la resta de Catalunya”, segons consta en el text.

Fins ara, els ciutadans i ciutadanes d’aquestes comarques pagaven, a més del cànon general, un altre d’específic del Consorci d’Aigües de Tarragona per finançar el minitransvasament de l’Ebre. En temps del govern d’esquerres els usuaris no es veien afectats per la doble tarifa, perquè la Generalitat compensava econòmicament el Consorci de manera que el sobrecost  no repercutís en els rebuts de l’aigua, però el govern actual va acabar amb aquesta pràctica. Ara, mercès a l’actuació d’Hortènsia Grau i al consens arribat amb el grup de CiU, el govern s’ha compromès a compensar de manera retroactiva tots els augments indeguts que s’hagin produït o es produeixin al llarg dels anys 2011 i 2012.

Aquests son els punts de la resolució aprovada:

1)      “EL Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a promoure  l’homogeneïtzació de les tarifes d’abastament en alta, i també l’equiparació dels tributs de l’aigua del Camp de Tarragona amb els de la resta de Catalunya, de manera que l’efecte sobre l’usuari sigui neutre.

2)      “Instar el Govern de la Generalitat a que -durant l’any 2012- determini si, tant durant l’any 2011 com 2012 s’ha aconseguit l’efecte neutre descrit a la Disposició Addicional 21, de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i financeres i, en cas que no s’hagi aconseguit, cerqui els mecanismes que prevegin les transferències necessàries - en el termini màxim comprès entre els exercicis 2012-2013 - , al Consorci d’Aigües de Tarragona, a fi que pugui compensar els efectes sobre la tarifa d’aplicació del cànon de derivació previst  a l’article 3.1 de la llei 18/1981, d’1 de juliol, d’actuacions en matèria d’aigua a Tarragona, tant de forma retroactiva per l’exercici 2011 com per l’exercici 2012”


Hortènsia Grau considera que amb l’aprovació d’aquesta resolució, consensuada amb el grup de CiU, “el Parlament ha acomplert un acte de justícia envers la ciutadania del Camp de Tarragona, que fins ara no tenia més remei que pagar dues vegades pel mateix servei públic. ICV-EUiA portava mesos denunciant aquest abús, i el fet que les altres forces polítiques ho hagin acceptat així i hagin actuat en conseqüència és una bona notícia. Totes les persones ens mereixem un tracte equitatiu per part de l’administració”.

dijous, 23 de febrer de 2012

El Govern, "covard amb els poderosos i prepotent amb els treballadors i els estudiants de València”

Moment de la concentració, dimecres a migdia a Tarragona. 

Suport d'ICV a les manifestacions contra la repressió policial. Els homes i les dones d'Iniciativa i de Joves d'Esquerra Verda participen, i fan públic el seu suport, en les convocatòries d'actes de rebuig a la repressió policial contra els estudiants de València. Arga Sentís, Alba Benedicto, i altres adherits i amics d'ICV i de JEV han estat presents a les concentracions que hi ha hagut a Tarragona per demanar la dimissió de la subdelegada del Govern a València i en solidaritat amb els estudiants represaliats.

D'altra banda, el portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats, Joan Coscubiela, ha acusat al Govern el PP de ser "covard amb els poderosos quan legisla i prepotent, per no utilitzar una altra paraula, amb els treballadors i amb els estudiants a València". La formació ecosocialista rebutja fermament la violència, gratuïta i injustificada, que ha emprat la policia contra els estudiants, així com les declaracions de Mariano Rajoy i altres portaveus del PP mirant de justificar el que és inustificable.

dimarts, 14 de febrer de 2012

Coscubiela diu que la reforma laboral destruirà ocupació

El portaveu d'ICV en el Congrés dels Diputats, Joan Coscubiela, ha assegurat avui que la reforma laboral aprovada avui pel Govern de Mariano Rajoy destruirà ocupació, segmentarà encara més els treballadors i no ajudarà a la reactivació econòmica. "No crearà ocupació sinó que destruirà ocupació i no aporta qualitat a l'ocupació sinó que encara dualitza i segmenta més els treballadors i serà poc útil per la reactivació econòmica perquè facilita els processos de precarització i dificulta la sortida de la crisis amb els sectors més productius, serveis socials i medi ambient" ha indicat Coscubiela en valoració als periodistes del principal punt aprovat avui pel Consell de Ministres al mateix temps que ha indicat que la reforma "està feta al serveis dels grans lobbies i de les grans corporacions" ja que "tot el seu contingut va adreçat a oferir a les grans corporacions més armes per convertir els salaris en beneficis".