Jaume Bosch: "La LRSAL és l'aplicació de l'obsessió pel centralisme i per l'estabilitat pressupostària"

El diputat d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Jaume Bosch, ha defensat avui el posicionament a favor del seu grup per a presentar des del Parlament un recurs d'inconstitucionalitat al TC per l'aprovació de la LRSAL, la reforma de l'administració local que el Govern de Mariano Rajoy ha impulsat des del Govern i que es va aprovar en el Congrés dels Diputats. "La LRSAL és l'aplicació de l'obsessió pel centralisme i per l'estabilitat pressupostària", ha dit Bosch en la seva intervenció al temps que ha dit que l'obsessió per l'estabilitat pressupostària a l'administració local "s'aplica quan el total del deute del món local no arriba al 4% i aquest pertany de forma majoritària amb Govern del PP com Madrid o València".

"Avui coincidim amb PSC i CiU en presentar recurs d'inconstitucionalitat", ha explicat Bosch que també ha demanat a aquestes formacions que reflexionin "sobre el grau de responsabilitat que tenen sobre el que avui està passant", en referència a la reforma de l'article 135 de la Constitució i a l'aprovació de la Llei d'Estabilitat Pressupostària amb el vot favorable de CiU. Bosch ha reclamat doncs, unitat en aquesta matèria i en aquest sentit ha qualificat d'"unànime" i "històrica" la reacció del mon català que ha aprovat, per via mocions, peticions de recurs a 855 ajuntaments catalans, a tots els de més de 20.000 habitants i també als dos principals consistoris de Catalunya governats pel PP: Badalona i Castelldefels.

"Per poder presentar el conflicte calien a nivell de tot l'Estat 1.160 ajuntaments que representessin 7'5 milions d'habitants. Catalunya sola ja aplega gairebé la xifra d'habitants requerida", ha destacat Bosch que ha reclamat "reflexió" als grups parlamentaris que avui han votat en contra de la presentació d'aquest recurs. "Volen una expressió de voluntat democràtica més àmplia?", ha demanat Bosch principalment al PP recordant-li que 800 ajuntaments més de la resta de l'Estat també han aprovat les mateixes mocions. "El discurs d'alguns diputats el podrien fer a Andalusia, a Madrid o Saragossa però el discurs del PP i C'S no podrien fer-lo. Com explica que 2000 ajuntaments de la resta de l'estat que representen a 16 milions de persones estiguin en contra de l'RSAL? S'han tornat tots independentistes catalans? Una mica de serietat!", ha ironitzat Bosch.

Per això Bosch, en la mateixa línia i en referència al projecte de Llei de Governs Locals que està fent el Govern d'Artur Mas, ha demanat a CiU que aquesta llei "no pot ser la traducció al català de la llei espanyola, ni es pot basar en els mateixos principis". "Tinc la sensació que està redactada amb la mentalitat de pacte amb el Govern de l'Estat i per no enfadar al PP", ha dit Bosch explicat que la legislació tal com està ara "es fonamenta en els mateixos principis: segrest competencial, estabilitat pressupostària, confusió normativa".

En aquest sentit, el diputat d'ICV-EUiA ha reclamat que la Llei de Governs Locals "ha de definir un model alternatiu al que ha aprovat el PP a l'Estat, ha de blindar el món local català procedint a retornar als ajuntament les competències que el Govern del PP els ha espoliat". "I la Generalitat ha de donar assessorament i suport concret i explícit als ajuntaments afectat per la llei estatal", ha afegit Bosch.

Bosch, que es diputat per la comarca del Baix Llobregat, ha reivindicat que la llei que està impulsant el Govern de CiU "no es pot carregar la comarca del Baix Llobregat", al mateix temps que ha citat altres conflictes d'organització territorial que provoca com el naixement del Moianès o el Lluçanès o l'eliminació de mancomunitats que "avui funcionen de forma correcta, pensant que així contribuïm a la aplicació esquemàtica i rígida dels principis de simplificació i racionalització de l'administració".

Finalment, el diputat d'ICV-EUiA ha recordat el compromís que va aprovar el Parlament de Catalunya que la presentació de la Llei de Governs Locals aniria de forma simultània a la de Finances Locals. I en aquest sentit ha reclamat el compliment d'aquest compromís.

Primera trobada

Dijous passat ens vàrem trobar un bon grapat de persones a Torredembarra per tal de parlar d'Iniciativa per Catalunya. Uns militants, altres amics i també dirigents, un grup ben variat. El que va quedar clar és que cal seguir fent aquesta mena de trobades. Es van repassar temes històrics i també es va parlar molt de futur. La gent va venir a títol personal, i així seguirem per ara, és com ara mateix tothom se sent més còmode. Les trobades seran amb caràcter mensual i estan obertes a totes les persones que hi vulguin venir. ICV és l'amfitrió, però això no vol dir res més que és l'excusa per a pensar en futur. El grup decidirà en tot moment de què vol parlar i especialment què vol fer. Si us animeu a participar, només cal enviar un email a abenedicto@iniciativa.cat

Avui ens trobem

• Avui a les 19h. es reuniran a #Torredembarra militants i amics d'ICV a nivell local, amb membres de la Comissió Executiva Intercomarcal del Camp de Tarragona, i membres del Consell Nacional d'ICV. La reunió és a nivell de partit, es preveu que molt aviat n'hi hagi una altra a nivell de coalició electoral, ICV-EUiA-EPM, i amb tota seguretat properament i després d'aquestes trobades se'n farà un acte públic.

El PSC ja no pot ser el pal de paller de l’esquerra nacional

El candidat d’ICV-EUiA Joan Herrera té molt clar que Catalunya ha de convocar un referèndum la propera legislatura i que el resultat ha d’estar pactat amb l’Estat i la Unió Europea. L’ecosocialista també afirma que la UE està segrestada per les polítiques liberals de Merkel, i que el president Mas les celebra i les acata sense dir res. Des d'ICV-EUiA reivindiquen un projecte que garanteixi els drets socials i que eviti la exclusió social.

Totes les enquestes apunten a un increment d'ICV. Detecten l'entrada de vots d'antics socialistes?
Tenim molt bones expectatives. Els vots no són dels partits, són de les persones. Nosaltres no demanem a la gent que canviï d’idees, sinó de partit, el que les defensi millor. Pensem que hi ha molta gent indignada amb la situació actual que s’ha mobilitzat: els metges i metgesses, els “iaioflautes”, les dones, s’han fet vagues generals, s’han posat samarretes grogues... Esperem que les mobilitzacions socials es converteixin en articulació política.

Per què creu que el PSC té aquesta fuga de vots?
El principal problema del PSC és la falta de credibilitat en els eixos nacional i social, però també les polítiques socials del govern Zapatero, en especial per la reforma de la Constitució i la llei d’estabilitat pressupostària que prioritzava el pagament del deute públic, la reforma laboral o les retallades dels funcionaris. A més, la manca de credibilitat com a partit d’esquerres i com a partit catalanista.

A Catalunya hi ha moltes opcions d'esquerres. Massa esquerra per poc país?
Durant aquesta legislatura al Parlament s’ha demostrat que només hi ha hagut un partit, Iniciativa, que ha fet oposició a les polítiques de retallades. I al carrer una massa social d’esquerres mobilitzada per diferents causes. Per tant, el que cal per canviar les coses és reconvertir la mobilització social en vots. Cal més esquerra per un bon país.

Després de les eleccions s’ha de produir un acostament entre PSC i ERC?
En aquests moment a Catalunya es necessita un front contra les polítiques d’austeritat salvatge i de retallades, de Merkel, Rajoy i Mas. Aquest és el nostre objectiu, on ICV-EUiA és una part necessària, però no suficient.

Però fins ara no s’ha arribat a cap punt en comú. Massa personalismes?
L’esquerra és plural i és bo que sigui així.

Digui'm. Al seu entendre per què va fracassar el projecte del tripartit?
Per una banda, com a la resta de governs, el va afectar la crisi. També li va mancar capacitat de comunicació. Nosaltres reivindiquem el llegat del govern d’esquerres, i val a dir que el país ara està pitjor que fa dos anys. Només cal mirar les dades d’atur, educació, salut, pobresa...

Però es poden impulsar polítiques socials si no hi ha diners i si Europa obliga a aplicar una política d’austeritat?
Ens podem permetre una societat amb fractura social i exclusió? La solució és com es redistribueix la riquesa. Merkel proposa i Mas ho celebra i ho acata. El president s’ha passejat per tot Europa presumint de retallades. Mas actuaria de la mateixa manera, la prova és la supressió de l’impost de successions.

Molta gent no es creu que si vostès governessin no retallarien. De fet, el primer ministre francès, François Hollande, també ho deia i, al final, ha hagut de retallar...
Jo no estic d’acord amb Hollande, i de fet els Verds francesos i el Front d’Esquerres s’han oposat a la votació del Pacte Fiscal Europeu que marca els objectius de dèficit. Nosaltres defensem un canvi en les polítiques econòmiques de la UE. Dit això, és cert que Hollande fa caure el gruix de les retallades sobre els qui més tenen, amb impostos als rics o sigui que ja m’agradaria que, com a mínim, Artur Mas ho apliqués de manera similar.

Què en pensa del nou projecte polític que ha engegat Ernest Maragall?
Jo també comparteixo amb Ernest Maragall que el PSC ja no pot ser el pal de paller de l’esquerra nacional.

I podríem trobar un punt en comú entre la CUP i vostès?
Podríem trobar molts punts en comú. Per això és important el màxim d’unitat entre les forces que fan oposició a les polítiques neoliberals.

Creu que es convocarà el referèndum la pròxima legislatura?
Si és per nosaltres, sí. Però això dependrà de la voluntat de la composició del Parlament de Catalunya.

Per a vostè, què vol dir que Catalunya tingui un Estat propi?
L’Estat propi vol dir que a partir de la pròpia sobirania es pot establir una nova relació federal o confederal amb l’Estat o ser present directament a la UE.

S’ha de tenir la mà estesa amb Espanya?
La mà estesa sempre s’ha tingut, però ara és el moment de resoldre i desbloquejar la situació d’igual a igual.

Però si l’Estat no està d’acord a pactar, Catalunya ha de tirar pel dret?
Catalunya ha de fer la consulta, però sigui quin sigui el resultat s’haurà de pactar amb l’Estat i la Unió Europea.

Quines polítiques de cohesió social s’han de tenir en clau europea ?
El problema de la UE és que està segrestada per les polítiques neoliberals que comparteixen Merkel, Rajoy i Mas i cal definir un projecte compartit que garanteixi drets socials com la salut, l’educació i que evitin la exclusió social.

FONT: El Singular Digital

Hortènsia Grau a Torredembarra

La diputada per ICV-EUiA Hortènsia Grau ha passat per Torredembarra, just acabar l'acte electoral a Altafulla. A la plaça de les Monges de Torredembarra hi teníem instal·lada una carpa informativa, on repartíem diversa informació de la campanya del 25N. Vàrem compartir diverses qüestions am l'Hortènsia, fent una especial menció de les temàtiques econòmiques i socials. També va tenir temps d'atendre una entrevista per OnaLaTorre, gràcies Sònia Ferrer. Esperem repetir l'experiència. Ara treballem per a fer un nou forat en l'agenda de l'Hortènsia Grau per tal de poder tractar temes amb més temps, i en un lloc més recollit.

Acte públic d'ICV a Torredembarra

Acte públic d'ICV a TORREDEMBARRA
dilluns 12 de novembre
Carpa instal·lada en la Pl. de les Monges (Mn. Joaquim Boronat) durant tota la tarda
Hortènsia Grau
Diputada al Parlament de Catalunya hi intervindrà sobre les 19h

‘I tant si podem! Dret a decidir, sí. Drets socials també' lema de campanya d'ICV-EUiA

Joan Herrera presenta la campanya de la seva candidatura pel 25N i demana aconseguir amb els drets socials el mateix que s'ha aconseguit amb les aspiracions nacionals en pocs mesos

El candidat d'ICV-EUiA a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, Joan Herrera, ha presentat avui la campanya de la coalició fins el pròxim 25N pels comicis previstos al Parlament de Catalunya. "I tant si podem! Dret a decidir, sí. Drets socials també" és el lema que acompanyarà al candidat ecosocialista fins el pròxim 25 de novembre amb un intent d'assimilar els reptes i les fites nacionals a les socials.

D'aquesta manera, Herrera ha demanat  fer amb els drets socials que s'estan retallant el mateix que s'ha fet en els darrers pocs mesos amb les fites nacionals a partir del 11S. "En tant sols uns mesos em pogut comprovar com el dret a decidir passava de ser una meta gairebé impensable a ser una realitat possible en els propers anys", ha dit Herrera que ha indicat que si "podem decidir en relacions amb estat perque no podem decidir en relacio a tantes i tantes coses", en referència a donar-li la volta a la política de retallades en drets socials que està duent a terme el Govern de CiU amb el suport del PP.
I és que Herrera ha posat de relleu que el PP "diu que no es pot tocar res que tingui a veure ni amb l'Estat ni amb les polítiques econòmiques i el Govern d'Artur Mas diu que podem tocar les relacions amb l'Estat però que no podem tocar les relacions econòmiques". "Nosalters diem que si que es pot tot", ha afegit Herrera.
"I tant si podem", ha declinat Herrera utilitzant l'eslògan de campanya al mateix temps que ha explicat que CiU i PP ens diuen que no és possibe una alternativa a les seves polítiques d'austeritat i s'ha negat a acceptar aquesta premissa al mateix temps que ha declinat exemples de fites que es poden aconseguir en drets socials: "qüestionar el deute que ens ofega i començar per aclarir quina part és deute legítim, apostar per redistribuir la riquesa per créixer i exigir més a qui més té per reduir la pobresa i les desigualtats, dir-li als bancs que s'ha acabat el joc, que primer són les persones i que aquells qui són responsables s'han de seure davant de la justícia, aplicar la dació en pagament o garantir que la salut i l'educació seran un dret i no pas un negoci". "En definitiva, que podem decidir el nostre futur perquè som lliures", ha dit Herrera en el marc de la presentació de la campanya.
"Aquells que ens diguin que no podem estant mentint", ha assegurat Herrera que ha posat Islàndia com a exemple que les coses es poden fer i es poden fer diferent. "No acceptem ni el seu fracàs ni la seva recepta de la por", ha dit Herrera que ha explicat que el 25 de novembre decidim sobre tot això i ha dit que la coalició que ell encapçala "volem liderar una alternativa que reclama tots els drets, el de decidir davant l'Estat però també davant dels mercats". "Podem si ens sumem molta gent per aconseguir aquesta alternativa", ha dit Herrera.
La campanya, que estarà al carrer a partir del dia 9 quan es doni el tret de sortida a la campanya electoral per les eleccions al Parlament del pròxim 25 de novembre, constarà de 5.000 banderoles que estaran ubicades a 2.500 fanals i 1.700 pancartes i 20.000 cartells a més del recorregut que tindrà a la xarxa.
A més a més avui també s'ha activat la web del candidat - www.joanherrera.cat